El Pare

EL PARE Com que vivia a Batignolles i treballava al ministeri d’Instrucció Pública, cada dia agafava l’òmnibus per anar fins al despatx. I cada matí feia el trajecte fins al centre de París, davant una noia de qui es va enamorar. Ella anava a la seva botiga, cada dia, a la mateixa hora. Era una moreneta menuda, d’aquestes brunes que tenen els ulls tan negres que semblen taques i un color de cara amb reflexos d’ivori. La veia aparèixer sempre a la mateixa cantonada; i ella es posava a córrer per atrapar el feixuc vehicle. Quan corria semblava una mica atabalada, àgil i graciosa; i saltava a l’estrep abans que el vehicle s’aturés del tot. Seguidament, entrava cap a l'interior esbufegant una mica i, una vegada asseguda, mirava al seu voltant. La primera vegada que la veié, François Tessier va sentir que aquella figura li agradava infinitament. A vegades et trobes dones d’aquestes a qui de seguida besaries bojament, sense conèixer-les. Responia, aquella noia, als seus desitjos íntims, a les seves expectatives secretes, a aquesta mena d’ideal d’amor que portem, sense saber-ho, al fons del cor. La mirava obstinadament, a desgrat seu. Molesta per aquesta contemplació, ella enrogia. Ell se n'havia adonat i volia apartar els ulls; però de seguida els hi tornava a posar a sobre, encara que s’esforcés a mirar cap a un altre costat. Al cap d’uns dies, es van conèixer sense haver parlat. Ell li cedia el lloc quan el cotxe anava ple i pujava a la imperial, tot i que això l’afligia. Llavors ella el saludava amb un petit somriure i, tot i que sempre abaixava els ulls sota la seva mirada massa viva, no semblava estar molesta de ser contemplada d’aquella manera.